Qui mana

Bennet era l’amo absolut, però discutit, d’un imperi criminal que feia la seva llei, i algú no hi devia estar conforme, perquè un bon dia el trobaren mort, assassinat, a casa seva. Aleshores entra en escena el seu hereu, el Deep enigmàtic que vint-i-cinc anys enrera s’absentà de la ciutat per no haver de competir amb el seu amic. És un home dur, segur d’ell mateix, audaç, avesat a tota mena de situacions i que sap imposar-se per la sola força de la seva personalitat. Com ell diu: «Sóc al capdamunt. Si els mano que saltin, només pregunten fins a quina alçada, i si els dic que escupin només volen saber si l’escopinada ha de ser gaire grossa». Però això no evita que de vegades li escupin al damunt i que l’allisin a cops de peus. Ni que la policia la hi tingui jurada, naturalment. Ara que al final…, però el final és precisament aquest cop de puny emocional que ha convertit Spillane en l’autor predilecte de trenta-dos milions de lectors.